Jornada 12/13-2011

Data: 22/25.06.11

ZPC: Viladrau

Tram: 11 (dia 22), Riera Sant Segimon (dia 25)
Hora inici: 18:00 (dia 22), 11:00 (dia 25)

Hora finalització: 21:00 (22), 17:00 (25)

Temps: Sol

Estat del riu: Nivell de l'aigua mitjà
Pescador: Furma (22), Xavier P i Furma (25)

Captures: 3 (22), 12 (25)

Imitacions:  Tricòpter pel de cérvol

El dimecres vaig tornar al tram 11. Tot i les bones referències que en tenim d'aquest tram mai hem pogut gaudir d'un bon dia de pesca. A més, com el vaig pescar a la tarda, tenia el sol d'esquena i això feia que es projectés la meva ombra a l'aigua. Potser per això, poca història hi ha a explicar. Les tres captures foren de truites de mida superior a 20 cm i no en vaig veure cap de petita. Vull pensar que fou la meva manca de traça per mourem dins el riu però el fet de no veure alevins fa que pensar.

El dissabte, amb l'amic Xavier P. varem anar a la Riera de Sant Segimon. El principi de la jornada fou bastant decebedor. Mentre en Xavier P aconseguia alguna captura, jo les tres primeres picades se'n van escapar. Va haver-hi un moment que la canya va corre un cert perill. Per sort però, el seny es va imposar i la canya va conservar la seva integritat. Sant Segimon, com sempre, es va apiadar de mi i ens va permetre fruir d'una bona jornada.

DEFENSEM LES RESERVES GENÈTIQUES

Amb gran sorpresa llegeixo la notícia que el Govern de la Generalitat de Catalunya en l'anomenada "Llei Òmnibus", proposa, entre altres, modificar diversos apartats que afecten a la Llei 22/2009,  d'ordenació sostenible de la pesca en aigües continentals, especialment pel que fa a la supressió de l'apartat 3 de l'article 25 el qual regulava que "totes les aigües de reserva genètica, si no són considerades refugis de pesca, s'han de classificar con a zones de pesca lliure sense mort o com a zones de pesca controlada sense mort" Això significa, ni més ni menys, que les societats de pescadors podran establir en ZONES DE RESERVA GENÈTICA DE TRUITES TRAMS DE PESCA AMB MORT. Una veritable barbaritat. La mateixa Generalitat defineix les zones de reserva genètica de truites  com a "conques tancades en les quals les poblacions de truites (Salmo trutta) són autòctones i presenten unes característiques genètiques pròpies en la totalitat dels individus". És a dir, són poblacions que presenten una gran puresa genètica que cal protegir. 


El més difícil d'entendre però és que, pel que sembla, ha estat la Federació Catalana de Pesca Esportiva i Casting la que ha instat aquesta reforma legislativa. Lamentable, tenim una Federació amb mentalitat del segle passat. Si els pescadors no som conscients que la pesca esportiva ha ser ser sense mort, estem abocats a la incomprensió de la societat en la que vivim. La Federació ha d'esmerçar tots els seus esforços a impulsar la pesca esportiva sense mort i no instar modificacions legislatives que són un atemptat contra el nostre patrimoni natural. I si la Federació no hi te res a veure que faci sentir la seva veu en contra.


Esperem que les al·legacions que un munt de pescadors hem presentat a aquesta modificació i el tràmit parlamentari aturi aquest veritable atemptat ecològic contra el nostre patrimoni natural i contra el nostre futur com a pescadors

Jornada 10/11-2011

Data: 9/11.06.11

ZPC: Viladrau

Tram: Riera Sant Segimon (dia 9) i Tram 12 (dia 11)
Hora inici: 18:30 (dia 9) 11:00 (dia 11)

Hora finalització: 20:30 (9) 14:00 (11)

Temps: Ennuvolat (9) Sol (11)

Estat del riu: Nivell de l'aigua alt (9) molt alt i l'aigua presa (11)
Pescador: Furma (9) Xavier P i Furma (11)

Captures: 5

Imitacions:  Tricòpter pel de cérvol i Comparadun

Després de quasi un mes de no agafar la canya, el passat dimecres no vaig poder aguantar més i hem vaig escapar al riu. L'estona de pesca hem va permetre realitzar unes quantes captures que podien haver estat més si no m'hagués deixat el salabret. Era bastant ridícul veure el peix penjat de l'ham i jo, amb una ma aguantant la canya i amb l'altre intentant agafar la pobra truita que, com és natural, feia tots els esforços possibles per fer-me la tasca més difícil.

El dissabte, amb el company Xavier, vam decidir anar a provar un tram de la Riera Major que feia bastant temps que no pescàvem. La veritat és que no vàrem estar molt encertats amb l'elecció. El dia abans havia plogut molt hi això feia que el nivell de l'aigua fos molt alt i, a més, l'aigua baixava molt bruta. Potser hauria estat millor elecció anar a un altre tram amb menys caudal. El cas és que, després de tres hores sense veure on posàvem els peus i encara menys una trista truita vàrem decidir donar la jornada per acabada. És qüestió d'esperar que l'aigua torni a la normalitat