Benvinguda

Si algú, per casualitat, ha entrat en aquest blog i, a més, té la bona voluntat de llegir aquestes ratlles, BENVINGUT sigui. Com l’obra de Miguel Delibes d’on prenc el títol, aquest blog vol ser, amb tota la humilitat, un dietari de les meves aventures, ventures i, sobretot, desventures de pescador a mosca i, per dir-ho d’alguna manera, està pensat més per a ús personal, o d’uns pocs amics, que no pas per ésser compartit. Dir-vos, d’entrada, que sóc un mal pescador. La meva màxima preocupació es no clavar-me l’ham fent voleiar la cua de rata i perdre un nombre acceptable de mosques enganxades en branques i pedres sota l’aigua. Per tant. no espereu trobar narracions sobre grans captures o viatges meravellosos a qualsevol indret en el que, segurament, tots hem somniat llançar la cua de rata i que es produeixi aquella picada clamorosa, espectacular, digne d’aparèixer als millors canals de TV especialitzats. Ací hi trobareu, sobretot, sensacions, emocions, molts fracassos i desencerts i, de tant en tant, una gran satisfacció amb aquella truita que. pescada o no, ens ha fet passar uns moments inoblidables

17 de juny 2011

Jornada 10/11-2011






Data: 9/11.06.11

ZPC: Viladrau
Tram: Riera Sant Segimon (dia 9) i Tram 12 (dia 11)
Hora inici: 18:30 (dia 9) 11:00 (dia 11)
Hora finalització: 20:30 (9) 14:00 (11)
Temps: Ennuvolat (9) Sol (11)
Estat del riu: Nivell de l'aigua alt (9) molt alt i l'aigua presa (11)
Pescador: Furma (9) Xavier P i Furma (11)
Captures: 5
Imitacions:  Tricòpter pel de cérvol i Comparadun



Després de quasi un mes de no agafar la canya, el passat dimecres no vaig poder aguantar més i hem vaig escapar al riu. L'estona de pesca hem va permetre realitzar unes quantes captures que podien haver estat més si no m'hagués deixat el salabret. Era bastant ridícul veure el peix penjat de l'ham i jo, amb una ma aguantant la canya i amb l'altre intentant agafar la pobra truita que, com és natural, feia tots els esforços possibles per fer-me la tasca més difícil.


El dissabte, amb el company Xavier, vam decidir anar a provar un tram de la Riera Major que feia bastant temps que no pescàvem. La veritat és que no vàrem estar molt encertats amb l'elecció. El dia abans havia plogut molt hi això feia que el nivell de l'aigua fos molt alt i, a més, l'aigua baixava molt bruta. Potser hauria estat millor elecció anar a un altre tram amb menys caudal. El cas és que, després de tres hores sense veure on posàvem els peus i encara menys una trista truita vàrem decidir donar la jornada per acabada. És qüestió d'esperar que l'aigua torni a la normalitat

Publicat per a les 13:12
Etiquetes:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)