Benvinguda

Si algú, per casualitat, ha entrat en aquest blog i, a més, té la bona voluntat de llegir aquestes ratlles, BENVINGUT sigui. Com l’obra de Miguel Delibes d’on prenc el títol, aquest blog vol ser, amb tota la humilitat, un dietari de les meves aventures, ventures i, sobretot, desventures de pescador a mosca i, per dir-ho d’alguna manera, està pensat més per a ús personal, o d’uns pocs amics, que no pas per ésser compartit. Dir-vos, d’entrada, que sóc un mal pescador. La meva màxima preocupació es no clavar-me l’ham fent voleiar la cua de rata i perdre un nombre acceptable de mosques enganxades en branques i pedres sota l’aigua. Per tant. no espereu trobar narracions sobre grans captures o viatges meravellosos a qualsevol indret en el que, segurament, tots hem somniat llançar la cua de rata i que es produeixi aquella picada clamorosa, espectacular, digne d’aparèixer als millors canals de TV especialitzats. Ací hi trobareu, sobretot, sensacions, emocions, molts fracassos i desencerts i, de tant en tant, una gran satisfacció amb aquella truita que. pescada o no, ens ha fet passar uns moments inoblidables

19 de maig 2011

Jornada 09-2011






Data: 14.05.11

ZPC: Viladrau
Tram: 14
Hora inici: 11:30
Hora finalització: 16:00
Temps: Sol a l'inici i pluja al final
Estat del riu: Nivell de l'aigua òptim
Pescador: Xavier P i Furma
Captures: 9
Imitacions:  Tricòpter pel de cérvol i Comparadun



Atesa la bona jornada que vaig gaudir la setmana anterior, amb l'amic Xavier vam decidir tornar al tram 14. Encara que diuen que segones parts mai son bones, s'ha de dir que les truites van voler participar en la jornada de pesca i, nosaltres, vam estar una mica més desencertats que de costum. Malgrat tot, es pot dir que vam gaudir d'un bon dia de pesca. Encara que la jornada va començar amb sol, per un dia les prediccions meteorològiques es vam complir i, a partir de les 13:00, el cel es va anant encapotant fins que, al final, i davant l'amenaça que ens enxampés una tempesta, atenent sobretot el bon criteri d'en Xavier, a les 16:00 vam decidir deixar-ho per un altre dia. I sort en vam tenir perquè una estona més tard va caure un bon xàfec acompanyat dels sempre perillosos llampecs, sobretot quan estàs al riu amb una canya a les mans.

L'anècdota del dia fou quan en Xavier va veure una colobra d'aigua, suposem, nadant pel corrent amb una truita encara viva a la boca. Sap greu per la pobra truita, però, era maco de veure la serp nadant a favor del corrent a tota velocitat i lluitant perquè la truita no s'escapés de la boca. Finalment, es va ficar sota una pedra per cruspir-se tranquil·lament a la pobra truita
Publicat per a les 14:13
Etiquetes:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)