Data: 07.05.11
ZPC: Viladrau
Tram: 14
Hora inici: 12:00
Hora inici: 12:00
Hora finalització: 18:00
Temps: Ennuvolat amb pluja intermitent
Estat del riu: Nivell de l'aigua òptim
Pescador: Furma
Pescador: Furma
Captures: Més de 15
Imitacions: Tricòpter pel de cérvol i Comparadun
Així com hi ha dies que tenint-ho tot a favor per gaudir d'un bon dia de pesca, temps, riu, predisposició mental, etc. no hi ha manera de capturar una truita, com ja vaig exposar en un post anterior, hi ha altres que sembla que tot estigui en contra teu i, en canvi, són aquells dies que recordes un cop acabada la temporada. Això és el que va passar aquest dissabte.
El dia es va llevar rònec, ennuvolat i amenaçant pluja. A més, l'amic i company habitual de pesca, en Xavier P, per motius familiars no hem podia acompanyar. Tot això, feia el dia poc propici per anar a pescar. Malgrat tot, al voltant de les 12 h estava a peu de riu. Quan ja estava tot a punt, el vader posat, la canya muntada, el carret al seu lloc, la imitació triada i els auriculars amb la música de Bach sonant, es va posar a ploure. Espera dins el cotxe i, quan para de ploure, cap el riu. Primer llançament per estirar el fil. Segon llançament, primera picada, primera truita i primera satisfacció del dia. Tercer llançament, segona picada, segona truita i segona satisfacció. I així fou l'inici d'un dia per recordar. No sé si han estat les pluges d'aquesta setmana que les han fet sortir dels caus, o bé que, com diria l'amic Joan Serra, ja han deixat de menjar cuques de capsa, o bé la música de Bach, però el cas és que no m'han permès ni un moment de distracció, a cada postura sabies que podia haver-hi una truita. A més, la sort de pescar a seca és que et permet veure la truita sortir des del fons de la bassa o des del corrent llançant-se desesperadament sobre la imitació amb una gran voracitat. Fins i tot els ruixats de pluja que han anat caient durant la jornada, m'han mantingut a peu de riu, tot i que mentre plovia no hi havia activitat. Peró allà estava jo, palplantat, esperant que deixes de ploure per tornar a llançar la canya i, si, les truites tornaven a atacar les imitacions. Quin bon dia de pesca. Acostumat a conviure amb una certa penúria a l'hora de pescar, el dissabte va ser una extravagància, un dia perquè de tan en quan ens tornem a sentir pescadors a mosca. A més i per acabar-ho d'arrodonir, mentre pensava en la mala sort del company Xavier pel dia de pesca que s'havia perdut, en arribar al cotxe sonava l'ària "Kommt, ihr angeforchtnen Sünder" (Veniu, vosaltres, pecadors abaltits) de la Cantata BWV 30 "Freue dich, erlöste Schar" (Alegra't ramat redimit), una de les meves peces preferides. Per cel·lebrar aquest dissabte, i si hem perdoneu l'atreviment, us deixo aquesta ària en una interpretació de Magdalena Kozená
Així com hi ha dies que tenint-ho tot a favor per gaudir d'un bon dia de pesca, temps, riu, predisposició mental, etc. no hi ha manera de capturar una truita, com ja vaig exposar en un post anterior, hi ha altres que sembla que tot estigui en contra teu i, en canvi, són aquells dies que recordes un cop acabada la temporada. Això és el que va passar aquest dissabte.
El dia es va llevar rònec, ennuvolat i amenaçant pluja. A més, l'amic i company habitual de pesca, en Xavier P, per motius familiars no hem podia acompanyar. Tot això, feia el dia poc propici per anar a pescar. Malgrat tot, al voltant de les 12 h estava a peu de riu. Quan ja estava tot a punt, el vader posat, la canya muntada, el carret al seu lloc, la imitació triada i els auriculars amb la música de Bach sonant, es va posar a ploure. Espera dins el cotxe i, quan para de ploure, cap el riu. Primer llançament per estirar el fil. Segon llançament, primera picada, primera truita i primera satisfacció del dia. Tercer llançament, segona picada, segona truita i segona satisfacció. I així fou l'inici d'un dia per recordar. No sé si han estat les pluges d'aquesta setmana que les han fet sortir dels caus, o bé que, com diria l'amic Joan Serra, ja han deixat de menjar cuques de capsa, o bé la música de Bach, però el cas és que no m'han permès ni un moment de distracció, a cada postura sabies que podia haver-hi una truita. A més, la sort de pescar a seca és que et permet veure la truita sortir des del fons de la bassa o des del corrent llançant-se desesperadament sobre la imitació amb una gran voracitat. Fins i tot els ruixats de pluja que han anat caient durant la jornada, m'han mantingut a peu de riu, tot i que mentre plovia no hi havia activitat. Peró allà estava jo, palplantat, esperant que deixes de ploure per tornar a llançar la canya i, si, les truites tornaven a atacar les imitacions. Quin bon dia de pesca. Acostumat a conviure amb una certa penúria a l'hora de pescar, el dissabte va ser una extravagància, un dia perquè de tan en quan ens tornem a sentir pescadors a mosca. A més i per acabar-ho d'arrodonir, mentre pensava en la mala sort del company Xavier pel dia de pesca que s'havia perdut, en arribar al cotxe sonava l'ària "Kommt, ihr angeforchtnen Sünder" (Veniu, vosaltres, pecadors abaltits) de la Cantata BWV 30 "Freue dich, erlöste Schar" (Alegra't ramat redimit), una de les meves peces preferides. Per cel·lebrar aquest dissabte, i si hem perdoneu l'atreviment, us deixo aquesta ària en una interpretació de Magdalena Kozená
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada