Benvinguda

Si algú, per casualitat, ha entrat en aquest blog i, a més, té la bona voluntat de llegir aquestes ratlles, BENVINGUT sigui. Com l’obra de Miguel Delibes d’on prenc el títol, aquest blog vol ser, amb tota la humilitat, un dietari de les meves aventures, ventures i, sobretot, desventures de pescador a mosca i, per dir-ho d’alguna manera, està pensat més per a ús personal, o d’uns pocs amics, que no pas per ésser compartit. Dir-vos, d’entrada, que sóc un mal pescador. La meva màxima preocupació es no clavar-me l’ham fent voleiar la cua de rata i perdre un nombre acceptable de mosques enganxades en branques i pedres sota l’aigua. Per tant. no espereu trobar narracions sobre grans captures o viatges meravellosos a qualsevol indret en el que, segurament, tots hem somniat llançar la cua de rata i que es produeixi aquella picada clamorosa, espectacular, digne d’aparèixer als millors canals de TV especialitzats. Ací hi trobareu, sobretot, sensacions, emocions, molts fracassos i desencerts i, de tant en tant, una gran satisfacció amb aquella truita que. pescada o no, ens ha fet passar uns moments inoblidables

28 d’abr. 2011

Funneldun




Ham: TMC 100BL #16
Fil: UNI-Thread color negre
Cua: Fibres de gall de Lleó
Cos: Turkey Biot Quills Sulphur Orange
Tòrax: Dubing sintètic color taronja
Ales: Fibres pel de cèrvol color natural





Ham: TMC 2487BL #16
Fil: UNI-Thread color negre
Cua: Fibres de gall de Lleó
Cos: Seda AMC nº 887
Brinca: Fil UNI-Thread color negre
Tòrax: Dubing sintètic color taronja
Ales: Fibres pel de cèrvol color natural


En un interessant article titulat "Diseño de Efímeras. Siglo y pico de búsqueda", publicat al nº 8 de la revista Dánica, Aitor Coterón fa un repàs a l'evolució dels diferents patrons de muntatge de les efímeres. Des del muntatge clàssic, segons els patrons de Frederic M. Halford a finals del s. XIX, seguint amb els muntatges en "parachute", els thorax, els comparadun, fins arribar als muntatges invertits, entre els exponents dels quals hi hauria la Funneldun, creada per Neil Patterson a voltants dels anys 80 del segle passat. Coterón confronta el punt de vista dels patrons clàssics, que ell anomena "halfordians", basats en l'òptica de l'ull humà enfront dels patrons més moderns que busquen el punt de vista de la truita "el punto de partida del realismo de aquellos pioneros de la seca era el insecto visto en la palma de su mano, olvidando.... que la realidad importante, aquella que debemos interpretar, es la que la trucha percibe por sus ojos y elabora en su cerebro". Per a Coterón són els que ell anomena trets primaris, les deformacions que els reflexos del cos de l'insecte produeix sobre la pel·lícula de l'aigua, els que formen un patró lumínic que caracteritza el disseny de cada insecte i que activarà l'interès de la truita inclús abans que aquesta percebi cap de les característiques del cos de l'insecte, als que anomena trets secundaris, forma, mida, color. "Así, el patrón luminoso de un tricóptero con el abdomen en total contacto con el agua, agotado tras la puesta, es totalmente distinto del de un subimago grácilmente apoyado exclusivamente sobre sus patas".


El muntatge en Funneldun persegueix precisament ressaltar aquests trets primaris. El fet de muntar l'ham invertit és per aconseguir mantenir el cos de la imitació per sobre de la pel·licula de l'aigua, apart, és clar, d'amagar la seva visió al peix. Així mateix aquest muntatge ressalta la importància del tòrax que queda totalment visible. Muntatge de realització senzilla, com assenyala Alejandro Viñuales en el seu article "Funneldun: la mosca embudo" a la secció de muntatge del forum digital Conmosca, "Las moscas embudo son el resultado de un magnífico trabajo de investigación y diseño, sin embargo no han obtenido el éxito que parecen merecer, tal vez porque no son moscas "bonitas"".

24 d’abr. 2011

Jornada 06-2011







Data: 21.04.11

ZLLSM: Riu Ritort
Tram: Espinavell
Hora inici: 11:00
Hora finalització: 17:00
Temps: Pluja a l'inici, ennubolat a partit de les 12:00 i amb petites estones de sól al finalitzar
Estat del riu: Nivell de l'aigua òptim però molt freda encara
Pescadors: Xavier P. i Furma
Captures: 6

Imitacions: Tricòpter pel de cérvol


El fet de viure al costat d'una zona de pesca controlada et permet anar a pescar sempre que vols sense necessitat de perdre el temps fent desplaçaments, a part de pescar en una zona que més o menys coneixes. Té el gran inconvenient però que, aquesta mateixa comoditat de no haver de desplaçar-te, t'indueix a no visitar altres zones de pesca. Per això amb el company Xavier P. i ateses les bones referències que ens havien donat diversos amics pescadors, van decidir anar fins a la Vall de Camprodon i pescar a la zona lliure sense mort del riu Ritort, més concretament a l'entorn del veinat d'Espinavell. Pels que no conegueu la zona, dir-vos que està situada al pre-Pirineu, propera a la zona fronterera amb França de Coll d'Ares

Malgrat que el temps no va acompanyar gens, ja que vam començar la jornada plovent i amb bastant fred, cal dir que el riu ens va donar molt bones sensacions. És un típic riu de muntanya, amb menor vegetació de ribera de l'esperada, fet que va produir que ens enganxéssim més del costum en les branques per la sensació d'espai més gran, amb la típica successió de bases i corrents. Malgrat el temps, les truites, totes petites, a la mínima ullada de sol demostraven una certa activitat, però no et permetien gaudir gaire de les picades ja que, si no estaves al cas, escopien de pressa la imitació i et quedaves amb la canya a la ma preguntant-te que havia passat.

Segur que tornarem al riu Ritort i altres zones de la Vall de Camprodon quan la primavera estigui més avançada i l'aigua tingui una millor temperatura que, segur, permetrà que les truites estiguin molt més actives i ataquin les imitacions de tricòpters amb moltes més ganes

Jornada 05-2011




Data: 16.04.11

ZPC: Viladrau
Tram: Riera Sant Segimon
Hora inici: 11:00
Hora finalització: 17:00
Temps: Sol
Estat del riu: Nivell de l'aigua òptim
Pescadors: Xavier P. i Furma
Captures: 7



Imitacions: Tricòpters pel de cérvol

 
Desprès de la decepció de la setmana anterior, el dia d'avui ens ha permès gaudir d'una distreta jornada a l'haver-hi una activitat més gran de les truites. La riera de Sant Segimon és un lloc que m'agrada. És un riu de muntanya estret, amb vegetació als voltants que obliga, la majoria de vegades, a pescar en condicions difícils. Evidentment no et permet fer llançaments llargs i gairebé sempre es pesca de punta si no amb llançaments en ballesta. Això fa també que normalment utilitzi imitacions de tricòpters en pel de cérvol que permeten una visibilitat més gran, ja que com es va demostrar la jornada anterior no estem gaire bé de la vista, i alhora una gran flotabilitat que, en rius de muntanya com els que acostumo a pescar, és un factor a tenir molt en compte.

Avui les truites s'han mostrat molt més actives i, si haguéssim estat una mica més encertats, hauríem pogut fer més captures ja que sens han escapat més truites que les que hem capturat. Cal dir però que l'activitat més gran s'ha produït entre les 13:00 i les 15:00 h, després les truites s'han agafat un merescut descans.

12 d’abr. 2011

Jornada 04-2011





Data: 10.04.11

ZPC: Viladrau
Tram: Tram 11
Hora inici: 12:00
Hora finalització: 16:00
Temps: Sol al començament i ennuvolat al final
Estat del riu: Nivell de l'aigua òptim
Pescadors: Xavier P. i Furma
Captures: 0
Imitacions:
  • Tricòpter pel de cèrvol vermell, emergent cos vermell (Xavier P.)
  • Tricòpter pel de cervol color natural, funnel dun pel de cèrvol natural, nimfa de quill de paó, quironomid negre (Furma)


Bé, finalment hem pogut inaugurar la temporada de "bolos". Després de dos intents fallits finalment la sort ens ha somrigut i hem pogut estrenar-nos. Bromes a part, quin dia més trist. Una única picada en quatre hores i, evidentment, quan ja portes tres hores al riu sense veure una trista truita ni cap moviment i el teu cap ja està pensant en altres coses. El més descoratjador fou la falta de moviment. Altres vegades veies truites o tenies alguna picada que, amb més o menys encert intentaves capturar. Però aquest diumenge res. Cap truita que fuig perquè l'has espantat, cap picada fallida perquè estaves pensant amb aquella cervesa que prendràs en acabar. Vull pensar que el dia no va acompanyar gens. Molta calor i un cel que, mica en mica, es va anar tapant.

L’anècdota de la jornada es produí quan, quasi bé a l’inici de començar a pescar, desprès de fer un petit toll on, evidentment, no hi va haver-hi cap moviment, veig a uns deu metres d’on estava una "truita" d’uns trenta centímetres amagada darrera una branca, al costat del marge i dins del braç de corrent òptim. La "truita" anava fent aquells cops de cua característics que fan quan estan buscant menjar. Ràpidament aviso al meu company i començo a pontificar com ho ha de fer. "Acostat ajupit i sense trepitjar l’aigua per no espantar-la. Tira la mosca per davant seu i deixa-la baixar per la corrent. Vigila de no enganxar-te a la branca", etc., etc. El company,  atabalat pel seguit d’indicacions, s’acosta com un indi a punt de fer una emboscada al 7é de cavalleria al lloc escollit per intentar la captura. Primers intents i la mosca o bé queda curta o bé no passa pel lloc idoni on la "truita" està menjant. "Quins nervis" comenta el company. "Si, a mi també em passa el mateix. El pitjor que hem pot passar és veure la truita quan pesco, hem poso molt nerviós" Nous intents i, aquest cop sí, la mosca passa pel lloc idoni. "Ara, ara, vigila!!!" que dic jo. I el company a punt per donar l’estrebada precisa en el moment que noti la clavada... Però res, la "truita" com si fos vegetariana. Ni cas de l'atractiva mosca que vàries vegades passa per davant del seu morro. Jo que canvio de posició per veure-la millor i "caray, que és això que porta al llom". Mi apropo més i sorpresa, la suposada truita són un manyoc de fulles que per efecte de la corrent han adquirit la forma precisa d’una truita. La cara de tontos que ens va quedar no ens la traguérem en tota la jornada però, la veritat, m’hauria jugat el que no tinc que allò que es movia dins el riu era una truita menjant.

Esperem que la pròxima jornada les truites i, sobretot, la nostra vista millorin

6 d’abr. 2011

Joan Serra i Vigas

Preparant el text del missatge anterior, malauradament m'he assabentat de la mort sobtada d'en Joan Serra i Vigas, ex-President de la Societat de Pescadors de Viladrau, Guarda Fluvial Honorari i, juntament amb el seu fill, principal responsable que la Zona de Pesca Controlada Viladrau-Sant Segimon sigui, avui en dia, un dels millors acotats de pesca del nostre país. Gran caçador i millor pescador, trobarem a faltar la seva presència, sempre vigilant, a la vora del riu; les seves informacions sobre "on havia vist truites prenent el sol"; els seus records i anècdotes de molts anys de pescador i caçador.

Una forta abraçada per a la seva família en aquests moments de dolor i que tinguin la seguretat que el seu record  sempre estarà present a la Riera Major, lloc que ell tan va estimar.

Jornada 03-2011





Data: 02.04.11

ZPC: Viladrau
Tram: Tram 14
Hora inici: 12:00
Hora finalització: 18:00
Temps: Sol amb una mica de vent
Estat del riu: Nivell de l'aigua alt
Pescadors: Joan Serra  i Furma
Captures: 16 truites fario

Imitacions:
  • Tàndem tricòpter pel de cèrvol i nimfa de cap daurat (Joan S.)
  • Tricòpter pel de cèrvol color natural (Furma)

3 d’abr. 2011

USD Paradun


Ham: TMC 2487BL #16
Fil: UNI-Mono politransparent
Cua: Fibres de gall de Lleó
Cos: Seda AMC nº 717
Tòrax: Dubing sintètic color oliva
Ales: CDC color blanc
Potes: Pluma Castor Grizzly
Cap: Fil UNI-Mono politransparent pintat amb rotulador negre


Ham: TMC 2487BL #16
Fil: UNI-Mono politransparent
Cua: Fibres de gall de Lleó
Cos: Seda AMC nº 613
Brinca:Fil UNI-Thread color groc
Tòrax: Dubing sintètic color toronja
Ales: CDC color beig
Potes: Pluma Castor Barred Ginger
Cap: Fil UNI-Mono politransparent pintat amb rotulador marró clar

En un forum de muntatges en "Parachute" a ComMosca, el company Powershot ens va mostrar uns muntatges en USD Paradun. Jo no havia fet mai muntatges invertits i, la veritat, es que en va costar molt fer aquests dos muntatges. Questió de practicar. Moltes gràcies als companys de ConMosca per les instruccions rebudes, especialment a Powershot i Lozoyero