Data: 10.04.11
ZPC: Viladrau
Tram: Tram 11
Hora inici: 12:00
Hora finalització: 16:00
Temps: Sol al començament i ennuvolat al final
Estat del riu: Nivell de l'aigua òptim
Pescadors: Xavier P. i Furma
Captures: 0
Imitacions:
- Tricòpter pel de cèrvol vermell, emergent cos vermell (Xavier P.)
- Tricòpter pel de cervol color natural, funnel dun pel de cèrvol natural, nimfa de quill de paó, quironomid negre (Furma)
Bé, finalment hem pogut inaugurar la temporada de "bolos". Després de dos intents fallits finalment la sort ens ha somrigut i hem pogut estrenar-nos. Bromes a part, quin dia més trist. Una única picada en quatre hores i, evidentment, quan ja portes tres hores al riu sense veure una trista truita ni cap moviment i el teu cap ja està pensant en altres coses. El més descoratjador fou la falta de moviment. Altres vegades veies truites o tenies alguna picada que, amb més o menys encert intentaves capturar. Però aquest diumenge res. Cap truita que fuig perquè l'has espantat, cap picada fallida perquè estaves pensant amb aquella cervesa que prendràs en acabar. Vull pensar que el dia no va acompanyar gens. Molta calor i un cel que, mica en mica, es va anar tapant.
L’anècdota de la jornada es produí quan, quasi bé a l’inici de començar a pescar, desprès de fer un petit toll on, evidentment, no hi va haver-hi cap moviment, veig a uns deu metres d’on estava una "truita" d’uns trenta centímetres amagada darrera una branca, al costat del marge i dins del braç de corrent òptim. La "truita" anava fent aquells cops de cua característics que fan quan estan buscant menjar. Ràpidament aviso al meu company i començo a pontificar com ho ha de fer. "Acostat ajupit i sense trepitjar l’aigua per no espantar-la. Tira la mosca per davant seu i deixa-la baixar per la corrent. Vigila de no enganxar-te a la branca", etc., etc. El company, atabalat pel seguit d’indicacions, s’acosta com un indi a punt de fer una emboscada al 7é de cavalleria al lloc escollit per intentar la captura. Primers intents i la mosca o bé queda curta o bé no passa pel lloc idoni on la "truita" està menjant. "Quins nervis" comenta el company. "Si, a mi també em passa el mateix. El pitjor que hem pot passar és veure la truita quan pesco, hem poso molt nerviós" Nous intents i, aquest cop sí, la mosca passa pel lloc idoni. "Ara, ara, vigila!!!" que dic jo. I el company a punt per donar l’estrebada precisa en el moment que noti la clavada... Però res, la "truita" com si fos vegetariana. Ni cas de l'atractiva mosca que vàries vegades passa per davant del seu morro. Jo que canvio de posició per veure-la millor i "caray, que és això que porta al llom". Mi apropo més i sorpresa, la suposada truita són un manyoc de fulles que per efecte de la corrent han adquirit la forma precisa d’una truita. La cara de tontos que ens va quedar no ens la traguérem en tota la jornada però, la veritat, m’hauria jugat el que no tinc que allò que es movia dins el riu era una truita menjant.
Esperem que la pròxima jornada les truites i, sobretot, la nostra vista millorin
L’anècdota de la jornada es produí quan, quasi bé a l’inici de començar a pescar, desprès de fer un petit toll on, evidentment, no hi va haver-hi cap moviment, veig a uns deu metres d’on estava una "truita" d’uns trenta centímetres amagada darrera una branca, al costat del marge i dins del braç de corrent òptim. La "truita" anava fent aquells cops de cua característics que fan quan estan buscant menjar. Ràpidament aviso al meu company i començo a pontificar com ho ha de fer. "Acostat ajupit i sense trepitjar l’aigua per no espantar-la. Tira la mosca per davant seu i deixa-la baixar per la corrent. Vigila de no enganxar-te a la branca", etc., etc. El company, atabalat pel seguit d’indicacions, s’acosta com un indi a punt de fer una emboscada al 7é de cavalleria al lloc escollit per intentar la captura. Primers intents i la mosca o bé queda curta o bé no passa pel lloc idoni on la "truita" està menjant. "Quins nervis" comenta el company. "Si, a mi també em passa el mateix. El pitjor que hem pot passar és veure la truita quan pesco, hem poso molt nerviós" Nous intents i, aquest cop sí, la mosca passa pel lloc idoni. "Ara, ara, vigila!!!" que dic jo. I el company a punt per donar l’estrebada precisa en el moment que noti la clavada... Però res, la "truita" com si fos vegetariana. Ni cas de l'atractiva mosca que vàries vegades passa per davant del seu morro. Jo que canvio de posició per veure-la millor i "caray, que és això que porta al llom". Mi apropo més i sorpresa, la suposada truita són un manyoc de fulles que per efecte de la corrent han adquirit la forma precisa d’una truita. La cara de tontos que ens va quedar no ens la traguérem en tota la jornada però, la veritat, m’hauria jugat el que no tinc que allò que es movia dins el riu era una truita menjant.
Esperem que la pròxima jornada les truites i, sobretot, la nostra vista millorin
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada