Benvinguda

Si algú, per casualitat, ha entrat en aquest blog i, a més, té la bona voluntat de llegir aquestes ratlles, BENVINGUT sigui. Com l’obra de Miguel Delibes d’on prenc el títol, aquest blog vol ser, amb tota la humilitat, un dietari de les meves aventures, ventures i, sobretot, desventures de pescador a mosca i, per dir-ho d’alguna manera, està pensat més per a ús personal, o d’uns pocs amics, que no pas per ésser compartit. Dir-vos, d’entrada, que sóc un mal pescador. La meva màxima preocupació es no clavar-me l’ham fent voleiar la cua de rata i perdre un nombre acceptable de mosques enganxades en branques i pedres sota l’aigua. Per tant. no espereu trobar narracions sobre grans captures o viatges meravellosos a qualsevol indret en el que, segurament, tots hem somniat llançar la cua de rata i que es produeixi aquella picada clamorosa, espectacular, digne d’aparèixer als millors canals de TV especialitzats. Ací hi trobareu, sobretot, sensacions, emocions, molts fracassos i desencerts i, de tant en tant, una gran satisfacció amb aquella truita que. pescada o no, ens ha fet passar uns moments inoblidables

30 de juny 2011

Jornada 12/13-2011









Data: 22/25.06.11

ZPC: Viladrau
Tram: 11 (dia 22), Riera Sant Segimon (dia 25)
Hora inici: 18:00 (dia 22), 11:00 (dia 25)
Hora finalització: 21:00 (22), 17:00 (25)
Temps: Sol
Estat del riu: Nivell de l'aigua mitjà
Pescador: Furma (22), Xavier P i Furma (25)
Captures: 3 (22), 12 (25)
Imitacions:  Tricòpter pel de cérvol


El dimecres vaig tornar al tram 11. Tot i les bones referències que en tenim d'aquest tram mai hem pogut gaudir d'un bon dia de pesca. A més, com el vaig pescar a la tarda, tenia el sol d'esquena i això feia que es projectés la meva ombra a l'aigua. Potser per això, poca història hi ha a explicar. Les tres captures foren de truites de mida superior a 20 cm i no en vaig veure cap de petita. Vull pensar que fou la meva manca de traça per mourem dins el riu però el fet de no veure alevins fa que pensar.

El dissabte, amb l'amic Xavier P. varem anar a la Riera de Sant Segimon. El principi de la jornada fou bastant decebedor. Mentre en Xavier P aconseguia alguna captura, jo les tres primeres picades se'n van escapar. Va haver-hi un moment que la canya va corre un cert perill. Per sort però, el seny es va imposar i la canya va conservar la seva integritat. Sant Segimon, com sempre, es va apiadar de mi i ens va permetre fruir d'una bona jornada.
Publicat per a les 18:59
Etiquetes:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)